El projecte Pepper&Carrot és finançat per la generositat dels seus mecenes de tot arreu del món. Al contribuir econòmicament, cada mecenes té un paper vital en la creació de nou contingut i, a canvi, tenen l’opció de rebre crèdits especials al final de futurs episodis. Gràcies a aquest sistema, Pepper&Carrot pot ser independent i mai ha de fer servir publicitat o qualsevol altre tipus de contaminació per màrqueting.
Tot el contingut que produeixo sobre Pepper&Carrot és dins aquest lloc web, lliure i disponible per tothom. Us respecto a tots per igual: amb o sense diners. Tots els bonus especials que faig pels meus mecenes també es troben aquí. Pepper&Carrot mai et demanarà diners o que et subscriguis per tal d’accedir a cap contingut.
Vull donar a la gent el dret a compartir, fer servir, construir i fins i tot fer diners a partir de la meva obra. Totes les pàgines, il·lustracions i continguts han estat fets utilitzant eines lliures i de codi obert sobre GNU/Linux, i totes les fonts són a aquest lloc web (als botons de Fonts i Llicència). Us encoratjo a fer-ne ús comercial, afegir-hi traduccions, fer-ne fan art, impressions, pel·lícules, videojocs, compartir, reproduir…. Només heu de donar el reconeixement pertinent als autors (artistes, correctors, traductors… involucrats a l’obra que voleu fer servir), proporcionar un enllaç a la llicència i indicar-hi els canvis efectuats, si n’hi ha hagut algun. Heu de fer-ho d’una manera raonable, però no de cap manera que pugui suggerir que els autors han format part activa del vostre projecte en concret, si no n’és el cas. En podeu llegir més informació aquí:
Llicència Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons.
Pepper&Carrot és un webcòmic de to humorístic dirigit a tothom i a totes les edats. No hi ha contingut adult ni violent. Lliure i de codi obert, Pepper&Carrot és un orgullós exemple de com de guai pot ser la cultura lliure. Em centro en la qualitat, perquè lliure i de codi obert no són sinònims de dolent o amateur. Tot el contrari.
Com menys intermediaris hi ha entre l’audiència i l’autor, tu pagues menys i jo guanyo més. Em finances directament. Cap editorial, distribuïdora, equip de màrqueting o policia de la moda em pot forçar a canviar Pepper&Carrot per tal d’ajustar-la a la seva visió del «mercat». Per què no podria un èxit individual iniciar un gran canvi a una indústria en crisi? Ja ho veurem…
Al revisar les línies que vaig escriure a la pàgina d’inici fa deu anys («Un webcòmic gratuït, lliure i de codi obert finançat directament pels seus mecenes per tal de canviar la indústria del còmic!»), em xoca com ha arribat a canviar la indústria. Va ser Pepper&Carrot un catalitzador d’alguns d’aquests canvis? Internet era un lloc molt diferent aleshores. Els webcòmics es basaven en un únic model de negoci: vendre mercaderies i acceptar donacions puntuals mitjançant PayPal. El concepte de mecenatge recurrent encara era a les beceroles.
Estic orgullós de dir que Pepper&Carrot va ser uns dels primers webcòmics que es va unir a la iniciativa Patreon, liderada pels youtubers que intentaven revolucionar la manera com es recolzaven els artistes. Avui dia les plataformes de mecenatge són la norma i és difícil trobar un artista que no en tingui.
Tanmateix, hi han hagut algunes de les meves innovacions que no han quallat. La meva decisió d’utilitzar només llicències de programari lliures, gratuïtes i de codi font obert i crear un còmic sencer amb aquestes eines segueix sent un enfocament inusual. Molts artistes han optat per un model més tradicional, on ells creen materials privatius i depenen del mecenatge per recolzar la seva feina. Tot i que aquest model sovint ofereix «accés gratuït» al contingut, jo creat que és un sistema defectuós perquè no el garanteix.
Amb el meu model els lectors no només financen la creació de contingut, sinó que també en guanyen un accés garantit i irrevocable, juntament amb el dret de reutilitzar-lo i modificar-lo, fins i tot per a fins comercials. Aquest enfocament assegura que l’obra roman lliure i oberta, en lloc d’estar tancada darrera murs de pagaments o llicències privatives. En resum, allò que l’audiència finança hauria de pertànyer a l’audiència.
Mirant l’estat actual de la indústria, estic més convençut que mai que el meu enfocament era el correcte. El programari privatiu cada cop està més afectat per problemes de privades i de característiques desitjades només per inversors, com cadenes de blocs, NFT, IA, etc. Mentrestant, els artistes lluiten contra problemes de drets d’autors, que queden a mans d’editorials o plataformes , i es troben amb restriccions d’on poden publicar les seves obres.
És per això que la meva filosofia continua sent la mateixa. Encara crec que l’ús de llicències Creative Commons i de programari lliure, gratuït i de codi font obert és la clau de les veritables llibertat i creativitat. El meu lema, «un webcòmic gratuït, lliure i de codi obert finançat directament pels seus mecenes per tal de canviar la indústria del còmic!», segueix sent un principi rector per a mi, per molt que encara sigui una visió minoritària.
Ja sé que jo soc poca cosa, però estic compromès a continuar impulsant una indústria més creativa, lliure i oberta. Estic orgullós de formar part d’un moviment que progressa a poc a poc, però sense aturar-se, i estic agraït als meus mecenes per recolzar-me en aquest viatge.
− David Revoy